Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/146

Aquesta pàgina ha estat revisada.

carretera, empaytava les sargantanes que fugían pels marges, ò ficava'l bastó en els caus quan alguna se li escorria pel pedregàm.

* * *

Prop de casa, com a la distancia de dos trets d'escopeta, hi havía la masia d'en Roquer; els masovers que menavan totes les terres vivían allí mateix, y com a vehins, nos confrontavam ab molt lleal amistat. Tenían una noya qu'era la companyera del nostre hereuet. Quan lo noy ens fugíia, ja sabíam qu'era per anar a casa en Roquera jugar ab la Mariona.
Un día que jo tornava del camp, vaig trobar a les dues mares mitx ploroses, no sapiguent hont s'havían ficat les seves criatures. Tota la tarde qu'eran fòra, y cap al tart, no veyentles, havían tingut lo mateix pensament: l'una envià a casa l'altra a cercar lo seu fill; cap sapigué hont eran. Tots nos posarem a buscarlos; los mossos, baxant a la carretera; la Teresa, tementse lo pitjor, se'n anà ab la de ca'l Roquer cap a la mina;