Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/141

Aquesta pàgina ha estat revisada.




Som dos vellets, la dòna y jo, y no vos podré entretenir ab cap historia d'aquelles que l'amor de la jovenesa hi fa'l més important paper. ¿Què voleu que us conti un jayo, sinó les amargors qu'en lo món ha passat? y ¿què podré dirvos de la Tereseta, la meva dòna, sinó la trista relació, plena de llàgrimes, d'una vida que, com la meva, camina a ses derreríes?
Parlem, donchs, del nostre fill; y en sa dissort y malhauransa veurèu recullides y ajuntades totes les penes qu'entristexen aquest camí, tan llarch per ésser lo derrer, que separa nostra vida passadissa d'aquella altra més duradera.