Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/135

vidrieres. Donses la dòna'm va dir: Pere, te va pintat; deu ser per l'istil de les pintures qu'ella fa ab una escombreta de dos, un cossi de cals y un quarto de terra groga; si vols, tallaré'ls faldons y semblarà una americana d'aquestes qu'ara's portan... Fúig d'aquí, ximple, li vaig respondre;'l portaré tal com s'escau: ¿no veus que sempre 's conexería qu'ha sigut un paltó qu'ha tornat a menos? Y míra, del hort a l'olla: tal com lo va fer lo sastre Llausàs, jo m'hi encabexo; no hi puch perdre rès: aquí dins sempre hi hà més esbarjo qu'a la llotgeta del empleyu. ¡Si té unes mànigues que semblan uns calsots de moro! té: pròba de donarme un pessich, ¡ca, has de trobar lo bras! lo tinch a la part del derrera. Si'm cordo, (però no puch, me sembla que vaig bolcat y no goso a seure per que no sé ahont cau la giragonsa de les cames,) si'm cordo, donchs, ni's veuen los peus: repàra, lo mateix que si caminés ab pollera. Y donchs? que no es una vergonya qu'un home de be, haja d'anar sempre com un carnestoltes y que no pugui tenir lo logro de ferse ni una prenda; que si