En fi, so porter, per que no he trobat altra cosa per guanyarme les caxalades, y creguin que n'estich fins al cap de munt. Pera mi, no hi hà festa assenyalada! ¡sempre d'estaqueta? ¡15 hores cada día! Al principi que vaig venir, quan sentia parlar del Ponton, pensava: ¡què ponton ni que raves cremats! axó sí qu'es un ponton en terra firma. Però després, a copia d'anys m'hi he anat fent; y quan estich cansat de passejar per l'entrada, me'n entro a seure dins del confessionari, y allí, a copia de rumiar , sens'adonarmen , com aquell qui diu, hi tombo alguna bacayneta qu'ajuda a escursar les hores. Y vèlshi aquí lo qu'es una portería y lo porter; un criat de tothom, lo ragatxo de quatre estadants y l'enemich de naxensa de totes les criades; ¡com que un, sense volguer, veu certes coses!... està clar, los hi sab greu per que's pensan qu'un hom es fluix de llavi.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/133
Aquesta pàgina ha estat revisada.
