Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/132

vostè me l'havía mitx comprmès, que cesta que ballesta, que patatim patapam.» «No sé què li digui: ja està llogat al notari de les diputeques.» «¡Però si encara hi hà'ls paperots!» «Paperots ò no paperots, hi son del altre vespre que va ploure, y s'axugan.» «¿Quan va ploure? si d'antes d'ahir que me'l va comprometre, sempre ha fet sol.» «A n'al seu carrer, si per càs, qu'aquí de nit no hi toca.» «¡Míri ab què surt, ara! Jo'l que li dich, que sempre ha estat serè.» «Donques, aquí va fer un ruxat; debía ser un cap de núvol; y després, què's neguiteja ara! no me'n cuydo jo d'allí dalt: plou quan li dona la gana y ahont li vé be.» «Què m'esplicarà a mi! que's pensa que tinch llana al clatell?» «Ja veurà, mestressa, ò senyora, segons; jo no m'he allargat tant de paraules; vagi a trobar l'amo, y hèguisseles ab ell.» Com que l'amo, enviantlhi, ja veurà la munta y li donarà'ls despatxos ab tants modos, qu'axís que's distregui ab les cortesíes, la goma de la mampara li tancarà la porta tan sobtadament que's trobarà fòra del despaig sense sapiguer per hont ha sortit...