Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/130

Aquesta pàgina ha estat revisada.

pany de paret li resulta xich per la llibreria, en l'altre no més hi cap una calaxera; les cadires no sab ahont ficarles, lo sofà menos, y, en aqueix apuro,fa de memoria l'inventari dels mobles que tenen, guaytan al cielo raso com si volgués enquibir allí dalt los que li sobran. La mare, ab un cop d'ull ja ha vist que no hi cabia rès (sense adonarsen qu'ella ja era dins,) y fa'l desmenjat, tot ho troba esquifit, y al últim se m'encara per preguntarme'l preu. Quan sent que's pagan deu duros, se tomba d'esquena en rodó y se'n va cap a la porta; la noya's posa seria, 'l jove baxa'l cap, y trayent comptes mira a terra, com si hi tingués los quartos escampats per les rejoles, y a la fi, me'l llogan ò nó; però ja dich: m'hi encanto al sentirlos; la joventut atrau y sembla qu'encomani la ditxa y l'alegría que'ls sobrix en la mirada, en la conversa y en la vivesa de tots los seus moviments.

* * *

Si havía de parlar no més que de la meytat dels que venen per llogar