quarto?» «Tóma, del que está por alquilar.» «Ja está llogat.» «Pues cómo, si tiene seña!» «Oh, què vol que li digui..?» «Entonces, haber quitado los papeles y no vendría nadie á hacer el tonto.» «Jo li diré: l'estadant que l'ha llogat no'ls ha volgut treure; ]a veurà, ell es a casa seva y pot fer lo que vulgui, jo no m'hi puch ficar...» «Valiente papanatas serà el estadante ese.» «No senyor, mi teniente, es un comandante.» «Comandante?»'m pregunta arronsant les ceyes, mirantme de fit a fit, però enrahonant ab menos fueros, ¡Com jo ja sé qu'axò sempre'ls hi fa efecte! y després, l'amo no'n vol de tropa, per que may hi fan estada llarga, y'm té dada carta blanca; axís es qu'aviat tinch patollada la mentida. «Comandante, ha dicho usted? hombre, en un cuarto cuarto!... ¿Díga V., de qué regimiento?» «Si vol que li digui la veritat, no m'hi vaig enfondar, per que no'portava uniforme y no sé si era de peu ò de cavall.» «Sería de reemplazo.» Y anantsen cap al llindar de la porta, s'atura per mirar si porta'l calsat lluhent, y parlant tot sol sento que diu:
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/127
Aquesta pàgina ha estat revisada.
