en ma salutació hi havia llàgrimes, y per la meva tristesa'm semblava
com si sentís un amarch pressagi que'm deya que no la veuría may més.
Quan miro aquella finestra, testimoni del que fou mon primer amor, hi trobo, en compte d'aquell goig tan pur, una pena que m'entristeix. Ara quasi sempre està deserta, y a vegades, cautivat per els recorts, miro embadalit buscant la felicitat que hi vaig gosar. Aquell testet no hi es;
l'aucell, ¡quan temps hà que no hi canta!... L'Angeleta no hi ha tret
may més lo cap...
Algun cop hi surt a guaytar una jaya de testa venerable, ab los cabells blanchs y'l mirar apagat, en la que jo hi veig, com d'un dibuix que'l temps ha confós, els contorns d'aquella fesomía hermosa y càndida
que jo adorava, y quelcom, en sos ulls, d'aquells ulls que'm revelaren
l'amor, prou aviat per desventura meva.
Y, a voltes, ¡ay del meu cor! tam-
