Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/114

Aquesta pàgina ha estat revisada.

escriure una carta? seran poques paraules... — y girantse vers la tauleta, com si cerqués alguna cosa, però realment pera dissimular sa turbació, exclamà: — Mare, diguèuli vos; — y'ls singlots no la dexaren continuar. Sa mare ab veu baxa m'esplicà que s'havía desfet lo casament y que calía retornar tots los presents junt ab una carta dirigida al fadrí que l'havia pretinguda.
— Vína al vespre, Manelet; — me digué l'Angeleta, arrancant un sospir y inclinantse per axugarse les llàgrimes ab lo revers del devantal. — Ara no podría dirte rès. ¿Tornaràs després? —
Aquell mateix vespre hi vaig anar. En la tauleta hont jo escrivía s'hi apoyava de colzes un'amiga de l'Angeleta; aquesta al darrera meu, posada una mà en la meva cadira y l'altra sobre la taula, guaytava per demunt de la espatlla lo que jo escrivía, y tant prop meu, que'm pujavan los colors a la cara sentintmhi la suau escalfor que de la seva irradiava.
Poques paraules bastaren per dir al que fou son promès que li retor-