Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo'm penso que fou ma primera ilusió, per que no m'atrevesch a dir
que fos mon amor primer...
Era una criatura, un noy qu'encara haguera jugat. Aprenía les llissons de l'aula, y'm distreya pensant ab l'Angeleta. Ella cantava ab una veu com la que deuen tenir els àngels: jo apartava'ls ulls del llibre, y mirant a sa finestra m'embadalía escoltantla. No la podía veure per que
ens separava la distancia d'un pis; mes l'endevinava sentada al devant
d'una tauleta, els ulls baxos sobre la roba, fent bellugar depressa la mà en que hi tenía l'agulla.
Aquell pati hont hi treyan les
