Pàgina:De tots colors (1888).djvu/98

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
96
Narcís Oller

Quan jo vaig allargar lo bras esquerre, y 'm passé ell lo seu suaument per la cintura pera empendre la dansa, lo pobre 'm fixá ab ulls de moltó tot embadalit, y va dirme baixet y tremolós, que 'ls meus eran encisadors, que mas miradas lo trastornavan, que 'l posavan foll y no sé quántas ximplesas més.

—Ara, déixat de fer la muda,—afegí ab igual candidesa;—escolta, jo t' estimo molt, jo...—

No pogué acabar, la rialla m' anava á esclatar formidable y comprometedora, m' escapo d' ell en sèch y, agafántme del bras d' un meu oncle que per allí passava, fujo de la sala á corre-cuyta.

Lo comediant restá un moment—aixís lo vegí al girar lo cap mentres fugia—parat, ab lo posat estúpit de sorpresa qu' en lo teatre presentava quan, desfentse l' enredo del drama, queya 'l traydor en lo bertrol, en mitj d' aplaudiments y crits de ¡matèulo! qu' eixían del galliner.

L' oncle m' acompanyá al tocador que pera las senyoras guarnía 'l casino abaix al entressol, me vaig traure tot l' enfarfech de roba de dòna y, posantme 'l jequet que mentrestant havían enviat á cercarme, torní al cap de bona estona á presentarme al ball. Com las mevas tías, ja s' havían divertit, me perdonaren la divulgació del secret, y la meva mare rigué, y no pòch, al contarli las ignocentadas del comediant.

Però entremaliat com jo era, y enardit com me deixá aquell epissodi, vès quí 'm contenía. En quant poguí, vaig deixar á las senyoras á la sala, y enta-