Pàgina:De tots colors (1888).djvu/89

Aquesta pàgina ha estat revisada.
87
de tots colors

y aquell modo de palpissar las paraulas... ¡Uy, aquell modo de palpissar las paraulas! No 'n parlèm, no, no: ¡Zanto Dios, zanto fuelte, zanto immoltal!

¡Pobre D. Maginet! ¡Y ell tant content que vivía, tan satisfet de sí mateix!