abans: tots, sens escepció, los hòmens l' aborrían com jo mateix.
D. Maginet, per sa part, los refugía passantse la vida entre dònas que, per inesplicable contradicció dels gustos femenins, ne sols lo toleravan, rebían fins ab senyalada mostra de goig sa companyía. No vull dir ab això qu. aquellas senyoras lo distingíssin com á un Apolo, ni sentíssin en la vida un trip-trap al cor per ell. Lo pobre home s' es mort fadrí y podeu ben creure que ni una sola mártir de sas seduccions cap convent tanca. Jo crech que 's divertían ab ell com s' haurían divertit ab una criatura de tres anys que, per raresa, tingués l' alsária d' home.
Una barreja extranya de candor y de malicia, prou despullada de forsa pera esser temuda coin font d' indiscrecions, era la nota dominant de son carácter inofensiu. Però sa figura grassona y tornejada, aquellas mans blancas, molsudetas, de dits cònichs y unglas rosadas, aquella cabellera sedosa sempre aplacada al contorn de son cap, rodonet y petit, aquell parlar palpissot, tot aquell conjunt linfátich y buyt d' ossos, en una paraula, li davan un ayre tal de xorch, qu. havía de repugnar indefectiblement á abdós sexos.
Y malgrat això, ¡aquellas senyoras l' escoltavan, hi bromejavan, me'l rodejavan d'atencions! Després, ben pensat y rebatut, he cregut descobrir qu' ho farían per caritat fins á cert punt, fins á cert altre per interès ò agrahiment, donchs que totas se servían d' ell en matería de modas, guisos y recadets.
