Pàgina:De tots colors (1888).djvu/83

Aquesta pàgina ha estat revisada.
81
de tots colors

de las joyas y l' adroguer, fins que torná 'l sastre á exclamar:

—¡Còm mudan los temps! Vostè, aquell estudiant, avuy un home cèlebre!

—¡Y vostè, aquell sastrinyoli, lo primer sastre de Barcelona!

—¡Ah! sí; però vostè s' ha de dir Dominguetti... y jo Laurent!—

Y á abdós los hi perlejá una llágrima als ulls, que 'l Geni de la pátria no hauría pogut aixugar ab la conciencia tranquila.