varada entre mitj del terratrèmol de carruatjes grans, no s' adonava d' aquell caixò ab rodas que 'ls hi posava en perill las camas. En Llorensó, mentrestant, serpentejava ab llestesa per entre la multitut vagarosa que matava °l temps en la Rambla de las Flors, recreant d' una l' olfat y la vista en la munió de toyas qu' adornavan un canto del passeig y embaumavan tot l' espay ab llur fragancia.
Eran dos quarts de duas de la tarde, quan en Pep trucava á la porta d' en Llorensó, acompanyat dels dos estudiants.
Lo bon sastre 'ls rebé ab la més humil rialleta, y mitj avergonyit, mitj temerós del efecte que 'ls podría causar la pobresa del pis, los feu entrar al estradet, cambra ò dormitori qu' en la despesa ocupava. No anava pas gayre errat en Llorensó al témer una impressió dolenta; perque tal sería la rebuda pe 'ls estudiants que, de no vèures acompanyats y retenirlos la por de que s' ho prengués á mal en Pep, s' entornan ben depressa.
Verament aquellas parets sens un quadro de figuríns ni una restallera d' elegants prestatjes, farcits de pessas de roba pera triar, causavan no poca desconfiansa als primers parroquians. Prou los hi havía dit en Pep qu' aquell sastre no tenía establiment encara, y que per això 'ls serviría baratet; mes ells, de totas maneras, s' havían imaginat trobarse en un
