tan altas com ells y, si sense pany, ab canó de llauna y una cassoleta que quan tenfam polvora y mistus hi podiam tirar y tot! Lo mal es que, devegadas, darrera de nostre públich predilecte, destacavan los caps de las mares y criadas ja grandotas, qu' ab la amenassa de qu' anirían á avisar á la meva familia no 'ns deixavan fer fòch. ¡Quínas dònas més porucas! Sempre aquella déria:—¡Mirèu qu' os farèu mal, diables!...;Os esguerraréu! ¡Ho anem á dir!...—
Y això ja no sols arrancant á esgarrapadas de la paret á aquella maynadeta quan més embadalida contemplava la encesa de mistos, si no fins quan, dividit en dos bandos, l' exèrcit s' escometía á la bayoneta furiosament, al compas del titatarita, tita, tita, tita; titatarita, tita, tita, ti, que davam un trompet y jo ab lo puny á mitj cloure tocant las llabis, corrent devant de tots y responent á la burxada contraria á cops de sabre tan fort com podíam. ¡Qué 'n vaig trencar d' espasas... però fins ab lo pom y tot m' hi feya!...—¡Os treurèu un ull, diables!...—¡Os esguerrarèu!—tornavan aquellas veus, dominant fins las nostras trompetas.
¡Ara vès què 'ls hi feya por; veure algun ferit camas en l' ayre, lluytant ab lo vencedor que li tenía 'l peu al ventre y la escopeta al pit! ¿Còm volían que 's rendís, donchs? ¡Què 's creyan qu' es una batalla, aquellas dònas? ¡Potser si que 'ns ha. viam de fer festas y petons!
Es clar, ab lo rebombori de la brega y aquells crits d' esglay, á lo mellor eixía algun parent del general dalt del terradet de casa que com á palco
