quedá contenta del darrer sinó á mitjas. Remená tots los llassos, la petita colecció de sas joyas, y sols pensant que fora massa vist e impropi d' un día feyner, pogué dominar l' impuls de enjoyarse com una nuvía. Això no obstant, se guarní en la mesura que la discreció li va permetre, se posá vestit y davantal planxats de nou, y quan, després de lot, s' espolsá la cara lleument y, fent un somrís al mirall, obtingué s' aprobació, torná de sobte á la calaixerar. L' havía assaltada un pensament: tenía un mocadoret rosa qu' agradava molt á son marit. Lo tragué y sel posá ab estudiada coquetería al coll, deixant obert un bon trosset de pit, sobre 'l qual penjava d' un llistonet cirera lo medalló regalat d' en Llorens. ¡Ah, si per miracle s' hagués pogut tornar rossa! L' imatge de la rival, clavada al magí, havía presidit aquella toilette; ni un cop de pinta, ni una agulla, ni un petit nus havía escapat de comparació. Y l' Agneta no veya que guanyava á la rival com la doéna bella y casta guanya sempre á la lasciva, per hermosa que sía. Lo blanch de sos ulls semblava haverse purificat ab lo plor, fent relluhir ab extraordinari esclat la negra nina sobre un fondo de mareperla. La excitació passada mantenía encara en sos llabis la brillant bermellor de la cirera y una expressió de serietat encisadora qu' esqueya ab la llanguidesa evident en sas cellas y front. Tota sa pell, com esponjada pel plor, tenía la fresca tovor de la rosa, y en l' ayre de tota sa alta figura, enrobustida per la maternitat, duya 'l majestuós encís de la maduresa, la majestat de la mare forta.
Pàgina:De tots colors (1888).djvu/31
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
29
de tots colors
