tan amollit y s' apoderá d' ell un ansia irresistible de rescabalarse, com si hagués comés una veritable baixesa. «¿Ell calsotas? ¿Ell deixarse gobernar, un home com ell?» Però repassant sa conducta de marit, se vejé cusit á las faldillas de l' Agneta ridículament; de primer, passant tardes y vetilas gronxantse en una cadira, pera contemplarla mentres planxava; bressant, més tart, al nen com una dona; després, clavat al tamboret de la rebotiga assentant equeé? enaguas y calsas y colls y ruixas y gorretas de criatura; tot' una llista de bogadera, feyna de dona, feyna de dona y res més! Y quant més allargava lo inventari de sos actes, major era sa vergonya, més fundat li semblava 'l judici d' aquella fadrina, més en ridfeul se veya. Comensá á sentir contra la dona qu' havía tant estimat, la punxant aversió que causa l' abús de confiansa, y tot aborrint á la Ramona, que l' havía escarnit, li dava rahó; se moría per parlarhi, y, en sa imaginació, la veya rosseta, vistosa, aixerida, superior á l' Agneta. En la exageració de son acalorament, las més insignificants exigencias de l' Agneta eran com los granets de pols, qu' al ficarse en un ull prenen tot seguit nom y dimensio de pedra. En cambi, aquella noya l' havia avisat, li havía fet caure la vena que 'l portava cego al barranch del ridicul, al estat més llastimés pera un home. «¡Ell calsotas! ¡May, may, això sí que nó!»
Aixís perdentse en las exageracions de son enfado, la fosca anava invadint la casa fins al punt que calgué encendre 'l gas. La Ramona, com de cos-
