midó, llogaren vuyt fadrinas més y 's dividi 'l treball per seccions: aquí la roba de planxa, allá la de máquina, dalt del entressol los acanalats, los prisats, tot lo més delicat y entretingut.
L' Agneta 's reservava l' alta inspecció, la distribució de la roba, lo rebre 'ls parroquians. En Llorens ja tingué entreteniment pera dias, presenciant totas aquellas obras; després l' Agneta li procurá una feyna, la d' apuntar cada tarde las entradas y sortidas de sa industria. Aixís l' home no 's migrava, lo tenía més á estaqueta y la casa ne valía més.
En Llorens s' hi considera obligat y ho feu ab gust. L' empresa de la seva dona produhía quatre vegadas més que son jornal de carnicer, l' Agneta n' era l' ánima; valía la pena, no sols de admirarla, sino d' ajudarla ab entusiasme. Ab diferents seccions que vigilar á dalt y abaix, l' Agneta no podía dar cobro á tot sens matarse.,Y ademés, lo nen qu ella 's criava, la pobre! ¡Prou cansada havía de anar los matins! En Llorens, donchs, ab tot y no esser molt llarch d' escriure, comensá á obrir un llibre-diari, instalantse en la rebotiga, especie de magatzém que tenía una llarga paret plena de prestatjes numerats, hont se depositava la roba, ans y després de planxarse. Grans cortinas de cotolí la preservavan de la pols. Al recé del fondo hi havía dos contadors de gas, lo de la calefacció y 'l dels llums. Duas reixas que davan á jardins aclarían aquest departament; al mitj d' ellas se coloca l' escriptori d' en Llorens. Des d' aquí, assentava en son llibre
