de solter, voltat de mobles coixos, sense familia, sense las comoditats més rudimentarias, dormint en un llitet de ferro més desllorigat y trencadís qu' una ballesta!
Vaig obrir lo finestró. Un doll de sol m' enlluherná; l' amich seguí dormint fins que 'm vaig decidir á sorollarlo. Llavors s' incorporá de sobte, pera deixarse caure altre cop mal ajassat demunt del flonjo coixí, 'ls ulls com unas taronjas, la boca mitj badada y pastosa, lo mostatxo escabellat, l' esperit entumit, ab un cremell no més de consciencia. Mos ulls ho llegían: me mirava, y no 'm veya. Per fi:
—¡Ah... b... bat... tua!...—exclamá, ressuscitant.—¿Quí t' havía de fer per aquí?—
Y tirantse amunt ab un alsaprém d' esperit, redressé 'l cos, m' obrí 'ls brassos, m' oferí 'l balanci y 's recolzá en l' espona. Plens de goig y encenent un cigarret, comensárem á garlar.
—¿Quí havía de pensar en tu, home? ¿Quí hi havía de pensar?... ¡Tres mesos sens escríurem! ¡Y quina casualitat!... Mira, ahir per ahir parlavam de tu ab en Malera.
—A propòsit: ¿què fa en Malera? També 'l vull veure. ¿Còm li va 'l matrimoni?
—¡Ca! ¡una desgracia!
—¡Què dius! ¿Que se li ha mort la dòna?
—¡Pitjor encara, pitjor!
—¡Me deixas parat! Donchs, ¿què li ha succehit?
—S' han tingut de separar, y com ell se l' estima... En fi, una trifulca molt llarga. Ja 'n parlarèm.
—¡Ay caratsu! Y donchs, ¿què 'n diría en Ros-
