xich de bé que 'ns fá las feynas. Ay sí, sí, Deu me dó hòmens! Tal com está 'l mon, las dònas fan por.
—De modo que no es veritat qu' aquella minyona servís á vostés.
—Ah! sí senyora, sí; fins ahir va fer la compra, fins ahir va dormir aquí casa. Ja veurá, fins á tindre cuyner no 'ns hi arrihan las forsas. Aixíns es qu' una minyona, bona ó dolenta, no hi há més remey, l' hem de tindre. Si no que, vèu, ab la Caterina ha passat vice-versa: ella ha agafat por del criat. Y per això se 'ns en vá, per rès més. ¡Y cá! cregui que 'l xich es de totas prendas. Però què li faré si á la xica no li fa goig. la ho veurá, com diu lo ditxo: tal pera qual. A nantros ens fan por las dònas, ella li fan por los hòmens. Fins aquí no hi há rès que dir. Míra, qui le fácit fe desfècit! No, noya, nó. ¿Téns por? Ets mestressa dels teus actes: ja te 'n pòts anar. Miris, ¡quan su pan se la coma!
—De modo que vostés no 'n tenen rès que dir de la...
—¡Ca, santa cristiana, ca! Ya la pòt pendre, filla, ja la pòt pendre, ab tot descans, ab tot descans. Es bona xica, es llímpia, treballadora, fiada...
—¿Y, gastadora, ho es?
—No... Tampoch. Però estalviadora ¿sab? ho es no més fins aquell punt que vosté pòt demanar avuy... Però es puntual, sí, sí; temerosa de Deu; no vá pe'ls ballots ¿sab? Tampoch torna malas respostas, ni es cedassera... No, no, no.
—¿Y cuyna bé?
—Ah! això sí: fá bons guisots.
