massa poch pera conèixel bé. Ab un quants días á la Boquería ab lo tallant á la ma y unas quantas tardas de diumenge, tractant ja sèriament de la boda, tot passejant per Barcelona, no n' hi havía efectivament pera desflorar un cardeter.
Però l' Agneta tenía vinticinch anys, estava cansada de servir, sentia ja en son esperit de dona formal l' ansia de créixer, lo noble impuls d' independencia que fa de tota catalana una criada inaguantable al passar d' aquella edat, y ben segur anava lo que 'n dihem acasarada.
Discreta y formal com ella era, plavíanli los homens sèrios, farrenys, tinichs que trobava verament mascles y dignes d' estimar. Los nyíqueris, los vanitosos, los aixalabrats, eran per ella degeneracions monstruosas que ni una mirada 's mereixían. Si la dona en lo matrimoni busca un puntal, ha de procurar que 'l puntal sía fort, deya ella; y fisicament considerat al menos, en Llorens era un puntal de faig.
May se li despinta de com lo vegé 'l primer cop: allí, á la Boquería, un grahé més alt que la filera de gent que demanava per favor sos serveys, destacant la meytat de sa corpulent figura darrera l' ample taulell de marbre, lo cap petit, ros y arranat com lo de cert bust roma que tenía la marquesa, los ulls grossos y de mirar atrevit, lo nas recte, ossut y fort, aixecantse sobre un llabi que sense mostatxo y tot, imposava respecte, sa barbeta dura y rodona com un tormell á un pam del gran devantal que li cobria l' ample pit, sos brassos arreman-
