Al punt que la Carolina trucava en aquell ters pis, tocava las onze lo rellotje de l' Universitat. La meva amiga arribava afanyosa com dòna elegant á qui treu de casa á tals horas una impertinencia de la vida. Però era á dos passos, y 'l qu' ella anava á dar valía la pena. Sobretot tenint en compte l' esporuguiment que li havía deixat lo veures robada feya tres días per una cuynera passa-volant. Confiada com bona persona qu' ademés s' ha vist rodejada sempre de servey fidel y honrat, jamay s' havía près la molestia de trucar á portas desconegudas pera demanar informes y, per rebre'ls bons de qui no coneixía, ficarse molt tranquila gent nova á casa. Ella pensava que 'ls defectes no comprobats se callan, que 'ls mals instints ja 's portan pintats é la cara y que, per tant, ja 's bastaría sola pera coneixe'ls. ¿Per què, donchs demanar informes? Però després del xasco rebut d' aquella nyau-nyau que se li'n havía dut dos coberts de plata y un anell, ja era altra cosa. Per altra banda, los antichs amos
