Era un vespre d' octubre. Sòls una vintena d' hòmens, escampats en petitas collas, passejavan pe 'Ís porxos de la plassa, trepitjant l' ombra oblícua de llurs cossos que s' extenía estrafeta pe 'l desigual empedrat hont grunyían ab tristesa las botinas.
Los fanals del mitj llensavan esmortuhida claror damunt d' un desert de sorra, lo gas de las botigas cremava pe 'ls aprenents que cabussavan darrera 'ls taulells. De sobte, un home atrafegat, atravessant lo desert, aturá á un dels grupos, y trayentse la gorra de visera ab la mateixa má ab qu' aguantava una mangala, digué:
—Senyor jutje: un ferit al hospital, lo criminal á la presó.—
Lo jutje 's despedí de sos companys ab rialleta forsada, 's arribá ab l' agutzil al hospital hont l' esperava ja l' actuari, y presa declaració al ferit, s' encaminá ab sos auxiliars á la presó. Pe 'l camí explicá l' agutzil lo fet. Era en una taverna de prop de la plassa, la víctima un voluntari, l' altre un pobre-
