Sòrt que 'l recambró era fosch y no podía vèures com mudava de colors en Joseph.
—¡Cá!—salá en Renom, sospitant á la fí més de lo que havía passat,—enredos que 's fan per la plassa.
Y 's mossegá 'l llabi per' ofegar la rialla que li saltava interiorment.
· · · · · · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
Y conta en Renom que, son cosí, sòls després de molts anys, gosá y encara tot roig y ple de pena, á contarli lo succehit, sens lograr explicarse ni 'l bestial capritxo d' aquella cuynera á qui may havía dit rès, ni l' incendi brutal de qu' ell fou víctima, afegint però, en honor d' en Joseph, que, de tal día en sé, may més, may més se permeté fer matinada ab la porteta oberta.
