Pàgina:De tots colors (1888).djvu/119

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
117
de tots colors

las suhosas y fumadas, y coronada d' espurnas de fòch com una bruixa, no era certament per agradar al marit de la espiritual Agneta, menos encara pera fer trencar tota una conducta intatxable de fidelitat, de devoció sèria, de conviccions fermas. Y no obstant, en Joseph seguía clavat allí, extranyament remogut d' ira y voluptuositat. L' irritava veure l' irrespectuosa postura d' aquella sirventa seva, que seguía girada d' esquena, mitj cos decantat sobre 'l fogó, lo ventall encara á las mans, omplint l' espay de fum y espurnas ab increible obstinació, y per altra banda sentía com cert plaher bestial en la contemplació d' aquella naturalesa selvatge que semblaia brindarlo á una lluyta fréstega, no exenta d' atractius quan l' esperit está ubriach. Veya un garrot de bras moreno y forsut, una cabellera abundant y cerdosa enrotllada en groixuda trena demunt d' un coll sapat y de vigorós color, y en la cintura fornida y enlos replens costats, trobava incentius inexplicables. Era la dòna de fòch, la que li havía sagellat lo front ab la ruhentor de sos llabis.

—¡Gíris, d' una vegada!—cridá, foragitat, lo pobre Joseph.—Dígui, ¿no m' ha sentit cridar? No era vostè qu' ha entrat á l' alcova?—

Un cop de timbre ála porta del pis ofegá la resposta, Y al ferse enrera fins al corredor, en Joseph vejé á son cosí, seguit de la cambrera, avansant ab los brassos oberts y la rialla de sempre als llabis.

No s' abrassá en Joseph ab son cosí, respongué enbarbossat á son saludo, y desconcertat y tremolós se l' emportá per la má dins de son dormitori. Lo