Sols al segon cop que passava per devant de la cuyna, se li ocorregué empènyer la porta mitj badada d' aquesta dependencia. Devant dels fogons, d' esquena á la porta, hi havía la Marcela, una minyona rabassuda, d' uns vint y tres anys, qu' ab lo ventall á las mans atiava nerviosament lo fòch.
En Joseph restá parat, se tornú roig un moment, intentí anársen sens badar boca, però una forsa estranya lo retingué clavat al brancal dela porta, fits los ulls en aquella dòna de baixa mé, que seguía girada d' esquena y ventant de valent.
—¡Marcela!—feu de sobte, en Joseph.—¿Qué no m' ha sentit cridar?—
Y al sonar sa veu, vejé extremir d' espant las espatllas de la cuynera, que, sense tombarse ni fer ayre d' abandonar sa tasca, doná per resposta una negació ab veu tremolosa.
—¿Còm que nó?
—No, senyor, com que...—
Aquí un espatèch de carbó, miniatura de ramellet de cohets feta ab guspiras esgranadas pells ayres que petavan com cruixits de canya, 's menjá las demés paraulas, ja ditas á mitja veu. Aquell espatèch de fòch desordenat, semblá comunicar igual desorde y calor á las sanchs d' en Joseph. Plantat encara al peu de la porta, se sentía batre ab forsa ls polsos, una glopada de sanch calenta entre carn y pell li enrogía la cara, li encenía 'ls ulls com altras guspiras, mentres en son esperit lluytavan sentiments y desitjs contraposats. Aquella figura feta á cops d' aixa, toscament vestida, voltada de casso-
