en lo que ni 's permetían ressonar los sorolls sumorts del moviment exterior, rès, una buydor que geleva, que ja comensava á posarlo frenètich.
En Joseph no pogué contíndres més: saltá del llit, vestintse en quatre esgarrapadas, eixí del dormitori.
—¡Agneta! ¡Josefina!—comensá á baladrejar, recorrent tot atolondrat, una per una, las pessas de aquell pis. Però sos crits ressonavan, y arreu morían glassats per la fredor del silenci. No 's sentía volar una mosca, tot estava quiet, deshabitat, los mobles arrambats á las parets rebían ab la actitut indiferent de la materia morta, l' interrogant mirada d' aquell amo qu' obría y tancava portas desatinat com un boig, y 'ls que, com las taulas rodomas, estavan al mitj de las salas, semblavan interposarse á son pas irònicament, puig en tots ensopegava lo bon Joseph, y de tots sortía, com una rialla mal ofegada, la redoblant vibració dels objectes de bronzo ò cristall que las ocupavan y qu' ab l' ensopegada, feyan unas quantas tercerillas.
—¡Agneta! ¡Josefina!—
Rès, tothom era fòra.
¿D' hont havía eixit, donchs, aquell petó ruhent qu' encara li cremava 'l front com brasa de fòch? No era llusió d' un somni, nó, perque encara se'l sentía, encara veya escórrers per las parets l' ombra de una dòna, li brunzía á l' orella 'l refrèch de sas faldillas. Y en sa imaginació 's pintavan las de la Josefina, d' aquella cambrera de contorns delicats y seriosa apariencia.
