Pàgina:De tots colors (1888).djvu/115

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
113
de tots colors

donantli un tò mitj sèrio qu' encara la feya més alarmant.

—Es clar que tot allò son disbarats, si 's pren al pèu de la lletra, però, crèume á mí, per naturalesa, per instint, l' home es polígamo. Ara no parlèm de lo qu' es bò y lo qu' es dolent. Ningú pretén sobreposar los estímuls del instint á la lley de la rahó, preferir una forma salvatje á la civilisadora institució del matrimoni. ¿Per quí 'm prèns?... Parlèm senzillament de fets experimentals. La dòna, que s' ho proposi, fará bogejar al més pintat, despariará al matrimoni més unit.

—Cálla, cálla, ximplet.

—Si no més un petó...

—Vaja, prou, no 'n parlèm més.—

En Renom acabá ab una rialla grassa y, apretant un xich lo pas, arribaren á casa, ahont aquell bojot no tingué ja més que 'l temps just de dir adeu á la espiritual cosina, per' arribar á temps al tren.

Un matí, á las vuyt, la cambra d' en Joseph respirava, com cada día en aquesta hora, tot lo reculliment de la nit, bé que, per un finestró un xich badat, entrava ja algun raig de llum que 's fonía en claror grisa. Regnava encar á dins aquella tebior de dormitori no ayrejat, y de las duas comunicacions que la pessa tenía, sols estava oberta la porteta qu' enmena de l' alcova al recambró de rentarse. A dos pams de la porteta, queyan los