escandalisat lo bon Joseph, sinó l' impia conversa qu en vèu alta, pera no dir cridant, sostenían aquells homes contra 'l matrimoni y en favor de la poligámia. En Renom se moría de riure, pensant interiorment l' efecte que allò havía de causar á son cosí.
—¿Què t' han semblat aquellas teorías?—li preguntá, al ésser al carrer.
—Senzillament indecents.—
Y en Renom, esclafint una gran rialla, l' agafá pe'l bras, y formalisantse arreu, li replicá:
—Vínam aquí, no sigas noy. Perque ho sépigas, cap d' aquells homes sostenía allò en sèrio, cap d' ells era l' impío que tu crèus, allò era senzillament una lluyta de paradoxas á que l' home en públich s' acull sempre de bon grat per abandonar un moment la serietat de la vida, enutjosa y ridícula als ulls del desconegut ò indiferent. No sías noy, donchs, no t' escandalisis per tan poca cosa, tu no tens' experiencia de la vida. Ja 't dich, allí no hi havía més intenció que la de fer un xich de broma, tirar á volar alguna paradoxa. Ara be, ¿sabs per què t' escandalisavas? Perque en lo fondo de tot allò hi há una part de veritat que ta conciencia descobría, plena d' alarma.
—Anèm, cálla, cálla, boig. No digas ximplesas. Aquestas materias son massa sèrias pera tractarlas en broma y es una mala criansa ferne burla en públich.—
En Renom hi convingué de bon grat, mes, á la poca estona, torná á relliscar sobre la conversa,
