Pàgina:De tots colors (1888).djvu/113

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
111
de tots colors

acompanyarlo fins á Llotja. S' hi oposá en Renom fingint un esguart de llástima en vers sa cosina, mes, com aquesta excités á son marit á acompanyarlo, la companyía fou admesa de bon grat.

Acabat son fet de Llotja, havent realisat un bon negoci, en Victoriá 's repenjá del bras de son cosí y se l' emportá xano xano, garlant ab lo doble estímul de la simpatía y del goig qu' un bon cop-de-má 'ns causa, fins á la perruquería d' en Duch.

—¿Què 't vols fer tallar los cabells?

—Sí, home, si semblo un selvatje. A fòra, noy, no sé com nos tornem.—

En Joseph, boy comensant á anyorar la seva Agneta, pujá á casa 'l perruquer. Se faría repelar y rissar las puntas dels cabells. L' Agneta encara se n' alegraría, lo trobaría més guapetó.

Las duas salas estavan plenas de gent. Devant de cad' un dels grans miralls hi havía 'l respectiu parroquia, qui ab la barba monstruosament plena d' un savó escumós, estufat com claras d' ou pujadas, qui ab una galta mitj afeytada y l' altra encara ostentant la llarga patilla, qui ab lo cap coto, entregant á la estisora tot lo bé de Deu de cabell que queya ara per terra mústech y escaixalat en petita cascada de serrells. Ni 'ls més presumits veyan un moment la trista figura que feyan, embolcallats ab lo pentinador y empastifats d' aquell modo, devant de desconeguts de qui s' haurían amagat, si per cas al trucar á casa los haguessiu sorprès en cos de camisa.

Mes no era això lo que considerava tot aturdit y