de compèndres y tolerarse de bon cor las oposadas opinions.
¡Diantre de Joseph! ¡Per ell los anys no passavan! Tal l' infant, tal l' home, sens més diferencia qu' un bon tros d' alsaria y una barba negra, tallada á respall, ja anunciada en l' infancia per sas cellas molsudas y unidas y son cabell poch menos crespat que 'l d' un africá. Però son esperit, lo de sempre, tan candorós, tan inofensiu, tan tímit, com lográ formarlo aquella amantíssima mare á quals faldillas aná sempre cosit lo fill. May s' havía vist més patent contradicció entre l' esperit y 'l cos: una cara ferrenya, una figura d' Hèrcules, una mirada y uns llabis plens de passió pera presentar lo home de vida més casulana, més ordenada y pacífica. Tal pensava, tot seguintlo envers al menjador, son cosí Victoriá.
No fou menos bondadosa l' acullida de la Mariagneta. Y còm nó, si era verament un ángel la tal Mariagneta. Idòlatra de son marit, adorava 'ls mateixos deus, compartía ab ell totas las afeccions y gustos, no veya, com se sol dir, ab altres ulls. A part, donchs, de la simpatía tota particular que pogués arrastrarla á ben veure al estimat cosí de son marit, havía d' estimarlo perque aquest l' estimava.
Per son cantó, en Victoriá, bon xicot y naturalment admirador de tot lo bò y hermós, estava entre ells com lo peix al aygua. Aquell menjador encatifat y sever, ab sas parets cobertas d' una imitació de guadamacil, son moblatje de roure y cuyro,
