traydora, la tovallola á las mans com qui de sobte deixa d' aixugarse.—Home, ¿no 't recordas de quan eram estudiants?
—¡Oh, es que vosaltres erau uns plagas!
—Sí, com lo noranta nou per cent dels joves. Cap dels companys era calavera, però cap com tu era tan devot ni tenía aquella por á las dònas... Feyam la joventut, res més. Tu no la has feta, á vintitres anys te vas casar enamorat com un boig, segons diuhen, aquell amor no ha mimvat y...
—No, pobra Mariagneta, cada día l' estimo més. Vaig trobar un ángel, però per això meteix me sembla que no la estimo prou. Es com lo que 'm passa ab la relligió... tinch fè, y com més cumplèixo més me sembla que 'n faig pòch...
—Noy, jo acabaría inculcant á la meva dòna que 's fes monja y jo 'm faría ermitá. Per aquest camí s'arriba á la monomanía dels escrúpols.
—Veus, jo envejo la vostra tranquilitat de conciencia...
—¿Qui som nosaltres? ¿Los racionalistas?—preguntá somrient en Victoriá, tot fentse 'l nus de la corbata.
—Sí, 'ls racionalistas, ja que vòls que t' ho diga.
—¡De manera qu' aquí som dos que 'ns envejèm mutuament! Ara sòls falta saber quí dels dos té més rahó pera envejar á quí... Ho podríam deixar pera un altre día. Vaja, anèm á veure á la Mariagneta, anèm, home felís.—
Y abdós cosins arribaren al menjador, riallers, enllassats per la cintura com dos germans capassos
