equipatge! á Es á dir que t' entornas aviat? ¡Això si que no val, tocar clau y fugir!... Josefina, pòsi un plat més á taula y avísi á la senyoreta: dígali que acaba d' arribar D. Victoriá.—
Y, tot dihent això, lo bon Joseph anava guiant á son cosí cap á un dormitori hont pogués esbandirse y trèures la pols.
Son cosí, mentrestant, lo mirava embadalit, deixantlo parlar, deixantlo fer.
—¿Què vols dir ab aquesta mirada? ¡què vols dir?—saltá de sobte en Joseph.
—¡Tantas cosas vull dir!
—Lo de sempre, ¡qu' envejas la meva felicitatl...
—Ni més, ni menos. Ets lo prototipo del fill de la sòrt. Jove, robust, guapot, expansiu, rich, bon marit, bon creyent.
—¡Psit, psit, psit! Pòch á pòch: jove, robust, expansiu, sí. ¿Rich?... Bé, vaja, dihèm que sí, perque no soch cobdiciós y tinch lo necessari pera viure...
—Advertèix que no vinch á enmatllevarte res, vinch precisament á vendre.—
En Joseph esclafí en bondadosa rialla y continuá:
—En quan á guapot...
—Calla, això tu no pots discutirho.
—Que passi, donchs: discutiuho vosaltres... Ara, si soch bon marit y bon creyent, tu 'm dispensarás lo dret de posarhi 'ls meus reparos, suposo.
—¡Diable! Jo sempre t' hi he tingut, la veu general es aquesta, si de cas t' han d' haver girat com una mitja,—exclamá en Renom, fixantli una mirada
