Pàgina:De tots colors (1888).djvu/106

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
104
Narcís Oller

—Llavors jo era aprenent, y ab aquells diners vaig pagar l' aprenentatje. Ara ja só mestre. Per això li he dit qu' ha fet tart.—

Lo jove, ab una mirada cínica, tirant ja la capa al toro:

—¡Y tal si n' es de mestre!—

Lo banquer, sens inmutarse, y empenyent poch á poquet al foraster cap á la porta:

—Mentres no tinga una bona hipoteca, no vaja may per quartos á trucar á la porta d' un vell, ni que sía banquer: crèguim.

—Y menos si es banquer, dèu voler dir.

—Pse, pse, bastará que sía vell.