—¿Ab permís?..,.
—Endavant.—
Lo porter acaba d' estirar la mampara. Lo recient vingut anima tota la cara de l' expressió més dolsa que pot conseguir: lo barret boca per munt, sostingut ab las duas mans á nivell de la cintura, las espatllas arronsadas, lo cap moix.
¡Al fons de la pessa, que 'ls trasparents deixan á mitja claror, lo banquer, un senyor de patillas blancas, rebegut de cara, nas de ganxo y ulls de ratolí, segueix en sa taula sens aixecar la vista d' unas lletras qu' está examinant ab front contret.
Un reculliment tan imprevist, clava en sèch al recient vingut á mitj despaig ab lo posat violent de qui' s veu desatès. Y com lo banquer segueix mirant las lletras, lo foraster entreté la vista passejantia pe 'ls grans quadros al oli que, encar que dolents, lluhen entre amplíssims marchs daurats, per l' inmensa caixa de ferro, pe 'ls armaris de xacranda tallada, pe 'ls divans y esplèndidas poltronas, per l' afelpada ca-
