Pàgina:De tots colors (1888).djvu/101

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
99
de tots colors

m' obehí, sense descloure 'ls llabis, y passá 'l llindar, tremolós d' emoció.

Un cop á dins, sens darli temps de tombarse, vaig agafar la porta, jrachi donguí un tom á la clau y... ¡cametas ajudèume! Entre riallas y por de rebre alguna clatellada pe 'l camí, vaig arribar á casa sense gorra, ni abrich, ni cuydarme de las angúnias que podría passar la meva mare quan no 'm trobarían pe 'l casino.

Més tart arribá pera mí lo ver saráu, no 'm vaig acostar més per las taulas del teatre mentres hi actuó aquella companyía, que no hi actuá gayre més perque la fam la n' en tragué, y may més passá pell enteniment de las dònas de casa 'l disfrassarme, ni ferse acompanyar per un diablet com jo.