sobre la multitut de la nòstra Regió, sense distinció de classes ni categoríes; sense perdonar estats ni situacións, sense oblidar quánt ens pòt servir la creació de societats similars á la nòstra en les poblacións regnícoles; societats patriòtiques q'ens facilitarán els treballs y ajudarán al més complet èxit de la nòstra propaganda.
Dich sense distinció de classes y aixina deu d'esser, apoyantse molt en lo pòble, en eixe custòdi de totes les tradicións, al que li s'ha de fer vore en nòstra divulgació quánt beneficiosa li fon la antiga organiçació gremial y quánt vuí li podía beneficiar allò portat á les necessitats del día.
Pero no havém de oblidar, que á molts de nòstres intellectuals també li's será de profit una reconciliació ab lo bòn sentit, un careo ab sí mateix, á fí de que armoniçen lo que senten ab lo que pensen, son còr ab son servell; á fí de que fassen pau ab la vera y universal ilustració en la matèria, y que coneguen l'engany en que viuen respècte del particular; que reparen sa situació y fuixquen del carreró sense eixida en qu'els ha possat la educasió centralista; en una paraula, que traguen son critèri de la funda, del mol-le, dels llímits de masmorra en qu'l mantenen ab gran perjudici de la llibertat de discurrir y de opinar en matèria de tan lliure apreciació com es la del valencianisme.
¡Ah! el día en q'esta propaganda anara donant son efècte; el día q'els valenciáns ixqueren de la preocupació ú de la apatía y osaren á entrar en lo bòn camí, ben impossats dels nòstres fets històrichs y de ses consequències; en quant la matjoría, á lo menys, estiguera fòra de la ensenyança desvalencianiçadora que mos han donat y se dona; ficsament, un atre sòl mos allumenara y atra pensa reinaría entre nosatros... y ¡pròu més ens faríem respectar dels de dalt!; hauría per lo manco més unitat en aspiracións patriòtiques formant contrast en l'actual pensar, tan renyt, en lo que la nòstra filiació històrica ens marca y ha marcat.
