36
pendre voldrà l'eximpli de la colpa no menyspreu l'eximpli de la pena». E ab tant, trasch lo coltell que sots la vestidura tenia amaguat, e si matexa ab la sua propria ma se transferí, e axí caech morta. Ladonchs Brutus e l marit, lo pare e ls frares e tots los amichs prengueren lo coltell ab que s’era morta, e juraren sobre la sanch de Lucrecia que null temps no cessarien entrò aguessen foragitat de Roma tot lo linatge de Tarquin e que no lexarien d'aqui avant negun linatge d’aquell regnar en Roma; la qual cosa fo en axi feyta. Car lo cors de la morta portaren a Roma, e feren moure tanta discordia en lo poble, que Tarquin fon costret de esser exelat en Ardua, que és situada envès los Sabinys. E mataren ab lo coltell a Sextus, autor e fahedor del crim.
Encara deu haver la Regina custumes madures e discretes per çò que en ella sia tota temor e vergonya. On diu Simacus: «d’aquells de qui és la pensa honesta no han vergonya flaca». E sent Ambrós diu verament: «en la bellea del cors la vergonya hi resplandeix més». La fembra sobre totes coses la ret més amable quant ha esguardament vergonyós e atemprat. La qual vergonya, si en lo home és loada, emperò mas resplandeix en la fembra. Recompta Senecha que una dona, per nom Artesilla, fo de tan gran vergonya que a un seu amich pobre e pobretat dissimulant, malalt emperò, e acò no confessant, amaguadament e cuberta un sach ab pecunia li posà sots lo travesser, car no
