35
si crides ni mets veus». Aquella, per gran sòn esbalaida, callà. Adonchs s’esforçà de enclinar consentir lo coratge de la dòna ara ab prometiments e ara ab espavantaments e ab menaçes; e com ell atrobas lo coratge d’aquella dur axí com a coratge de marbre, enadí a les paraules e dix: «No auras consentir a mi, lo teu servent, ofeguat primerament, despullat e nu ab lo teu cors nu e ofeguat, en aquest teu lit posaré e acompanyaré, per ço que sa via corregua per lo segle, que cascun sapia e conegua que Lucrecia, per rahó de adulteri e fornicació que comès e féu ab son servent, és estada ofeguada e morta». Ladonchs ella, tement la infamia d’esta manera constreta, consentí; e com lo fill del Rey del cors de la fembra se fos combatut a son voler, ell se partí d’aquell. Aprés ella l'endemà matí tramés letre sen nom seu al pare e als frares seus, e a Collatin, son marit, e encara al consol per nom Brutus, nebot del dit Tarquin, que mantinent séns trigua vinguessen a ella. E com tots li fossen presents devant ella, los parlà en axí: «Sextus, fill del Rey Tarquinus, ir entrà en ma casa enemich per oste. Tu, emperò, Collatin, sapies peades de baró estrany esser en ton lit. Emperò, per cert lo cors és corromput, mas lo coratge és no noent. On de la culpa me absol! De la pena, emperò, no son deliure, per estis. Çell qui açò féu, si ell ho féu en mon dampnatge, sobre ell, emperò, tornarà si vosaltres sots barons. E per açò que nenguna fembra viva no casta. Per eximpli de Lucrecia, aquella que
