33
que com a ella sia donada tanta de gracia a tots, deu esser vista de viure honestament e casta. On recomta sent Jeronim contra Jovinià que Duely, baró noble de Roma, qui primer en Roma combatent agué victoria e batalles sobre mar e vençé los enemichs e pres per muler una verge per nom Ylia, que fon de tanta castedat que en aquell temps en lo qual viure no castament era més maravella que altra via, fon feyta eximpli a les vivents castament. Aquest Duely com fos ja veyll e tremolos, de cors hoy en un loch desonra a ell esser dita per un seu enemich, dient-li que la bocha li pudia. E fon trist e despagat de si mateix. Tornat fos dins sa casa conplanyent-se cridà a sa muler per què ella no li havia dit e fora-s metgat de aquest vici. E la bona dòna respòs e li dix: «Volenterosament aguera yo fet açò sinó que-m cuydava que a tots los homens olgués axí la bocha com feya mi». O tan loable e nobla e casta fon aquesta fembra en la una cosa e en l'altra! E si ignora lo vici del marit o si no l'ignoza, pascientment ho sofir e lo marit la desastruguà de son cors, no per fastig de la muler, mas per moviment de l'enemich primerament ho sentí. Atressí una vidua per nom Anuja, com un seu parent la amonestas e la aconsellas que prengues altre marit al·leguant-li que era de covinent evat e de bona bellea. E ella respòs: «Ya Déu vulla que yo faça açò. Car si yo atrobava tan bon marit com de abans havia, bo seria, e sinó no vull haver en mi temor que l perda». E en axí ella establí; e si
5
