32
per diverses coses enclinar lo coratge de l'infant, aytant com poch lo feria, e com en axí per poch fos molt fellona e moguda contra l'infant, ell pres consell en sí mateix de leu monçonegua per ço que escapas a la pena, e ella que ho tingués secret: «Devets, donchs, saber» dix ell «que en lo consell és feyt e hordonat si és mitlor que un baró haia durs mulers o que una sia maridada a molts». E com ella agués hoyt açò e lo fill la agués amonestada que a negun no digués lo secret, aquella mantinent en secret ho recomtà a totes les matrones ho dones ancianes. E entant fo feyt que totes les fembres romanes agueren aquest secret axí com a publich. Aprés hun dia avant totes corregueren a la senadoria e al consell pregants aquells que una majorment fos ajustada a dos barons que no dues a un. Los senadors se maravellaren fort qual era aquella destemprança de fembres ne que volia dir aquesta demanda, e que no era de pocha cosa a maravella. Car ells havien d’aquella oradura no poca temor que era linyada desvergonya. Adonchs l'infant Papirius entrè en lo consell e dix que ell, per temor de sa mare, qui l menaçava a mort, havia trobada aquesta monçonegua per ço que l secret del consell no pogués esser publicat. Adonchs los senadors loaren molt l'enginy de l'infant e establiren que negun infant d’aqui avant no se n’ardís de venir ab lurs pares al consell sinó solament Papirius, lo qual volgueren que tots temps fos en lo consell. Casta e honesta se volgué sia la Regina
