27
no era vista veu humanal mas bestial. E per açò Phalarides menys era mogut ab pietat. E com la obra fos feta, dò covinent de crueltat, e al Rey Falarides la agués presentada, lo Rey loà la obra e, maldient al trobador de aquella, dix a ell: «En tu primerament rebras la prova e provaras que a mi, cruel, tu, pus cruel, às presentada». Car ell puní a aquell maestre per lo seu trobament per ço con nenguna lig no és pus egual que ls maestres de mort perir per la sua art, segons que diu Ovidi. En lo Rey deu esser atresí justicia. Què són, donchs, los Regnes séns justicia sinò grans ladronicis? E per açò recomta sent Agusti, en lo libre de la ciutat de Déu e de Santa Maria, que era hun baró per nom Diodenes qui contrariejava e corria la mar ab una gualera, prenent e robant los homens. E com per molt temps axí passats fos stat contrariós e gran gualiot robador, recotaren-ho al Rey Alexandre. E Alexandre, entenent açò, feu apparellar diverses gualeres e manà enseguir e cercar a Diodenes, e com l'aguessen pres que li presentassen. E com açò fo axí fet e l'aguessen pres denant amenat, Alexandre demanà a Diodenes: «Digues: per què est en la mar axí contrariós e manifest cossari robador?» Respòs Diodenes: «E per què a tu contrari lo segle de les terres que as preses. Mas com yo faç allò ab un navili o sola una gualera, són appellat ladre. Emperò perquè tu fas allò mateix ab gran navili, ço és, ab gran multitut de naus, est dit Emperador. Mas si la ventura se
