26
al philosophs ab sagrament, dient: «Yo jur per los meus Déus que jo res no faré de aquelles coses que tu demanaras». Làdonchs lo philosoph, saviament vehent e atenent lo sagrament del Rey, respòs: «Senyor, yo, donchs, deman que Lassatum, ciutat de la mia nativitat, enderrochs e destrouesques». La qual demanda vehent e pensant Alexandre, salut e deliurament atorguà a la ciutat, car ell amà més lexar la ira e la volentat que havia contra la ciutat que venir contra lo sagrament. E axí lo salvament de la ciutat per benefici de un sagrament fon obtengut.
Quintilian diu que jurar sinò allí on és obs no s cové a discret baró, ço és, a hom noble e famós. Car paraula assats simpla en Rey o en princep és pus ferma que sagrament en mercader.
Deu encara Rey empietat o malvestat detestar e maldir. Greu cosa és a mi vista que hom piadós sia perit ni destrouit per mort iniqua e no piadosa, e legim que homes cruels per turment cruel esser mots.
Car recomta Drosi que un hom per nom Perillus, maestre de aram e de metalls, creent fer plaer a Philarides, princep mal e cruel qui havia despoblats e desfeyts los grechs e els cruciava ab turments encercats e demanats, féu un toro gran de aram, e al costat féu una portelleta per la qual fossen dins messos aquells qui eren dapnadors de mort, per ço que, axí sots posat foch, fossen posats, e com dins closes cridassen per gran pena,
