25
estats e començà-ls de demanar si d’ell havien dites aytals coses desonribles e desonestes. Làdonchs hu de aquells respòs: «Si a nòs vi no hagués defallit, aquestes coses que a tu són estades recontades davant aquelles altres que deviem parlar de tu joch fóra stat e deport». Mas maravella fon com tant cortesa escusació de massa beure e menjar e tan simpla confessió de veritat transtornà e mudà la ira del Rey en ris e en solaç; e per açò de aquesta pietat e tenbrança se enseguí que ls Tarentins atembrats fessen gracies al Rey e els enbriachs conseguiren perdó. E lo Rey tots temps atena e guart veritat en son cor e en sa boca e foragit e maldigua falsos labis, segons aquella paraula que diu: veritat se pensarà la mia boca e els meus labis desconbreguaran e maldiran lo no piadós, malvat. Car ço per rahó de ofici quaix a Déu sia semblant e ell mateix sia aquella veritat. Per açò tota paraula sia verdadera que ço que promet del tot atena e complesca. E per açò diu Valeri que com Alexandre ab la sua ost, mogut per ira, anas ab gran abrivament a una ciutat per nom Lassatum a enderrocar e transtornar e destruir aquella, e fos ciutadà de aquella ciutat Enarimanes, philosoph, qui era stat maestre d’Alexandre, lo qual, hoynt que l Rey Alexandre venia axí irat de la ciutat, per ço que fes pregaries al dit Rey per salut e salvament de la ciutat; e con Alexandre agués vist açò perquè no agués materia de hoyrlo volent demanar a ell, lo Rey davant vench
4
