18
ab lo dit philosoph batallosament, marauellat de la bellea del joch e de la nouelletat del suau e plaent solaç, volch entreesser en ell e desigant d’apendre lo joch, ab lo dit philosoph jugant se volch combatre. Com lo philosoph li hagués respòs que açò lo Rey fer no podia si donchs primerament la forma de l'aprenent no rebia en sí, el Rey respòs que açò era cosa covinent, e cobeejant apendre, la forma de dexeble del tot reebé en sí. Adonchs lo philosoph la forma del escacher e dels escachs e les custumes del Rey, dels nobles e dels pobles e de lurs oficis començà de senyalar e de mostrar, segons que en los seguents capitols declararem, e tirà aquell Rey a correcció e a informació de costumes e de virtuts. E per açò ell, hoynt la correció sua per la qual molts savis avia morts, ab manament de menaçes demanà lo philosoph dient per què hauia atrobat aquest joch. Al qual respòs: «O senyor meu Rey, yo desig la tua vida, la qual no puch veure, si donchs per justicia e per bones costumes enobleyt, no est amat per lo poble; donchs, yo desig que tu sies altre per ço que senyoreigs primerament a tu; lo qual verdaderament no senyoreges, ni als altres sinò per violencia e crueltat. Injusta cosa és e mala per cert que tu vulles manar als altres ço que no pusques manar a tu mateix. I remembre-t no poder tu senyorejar. Donchs, açò estech una causa e rahó de la tua correcció, car pacientment los Reys deuen soferir les correccions de lurs savis e hoyr volenterosa-
