15
pare seu, partí en treentes parts, e a treents voltors lo donà a menjar, per ell fon aquest joch atrobat. Encara aquest Rey entre els altres mals ne hauia hun malvat que oçia los seus corrigidors e avorria blasmes e repreniments, que és cosa molt malvada e folla. E aquest era semblant a son pare Nabucadenosor, que com agués sompniat e s fos despertat e no s remembràs del sompni, volch ociure tots los sauis de Babilonia per ço com no podien demostrar aquell sompni al Rey, segons qui açò se reconta en lo libre de Daniel. Emperò opinió és de alguns que aquest joch fon atrobat en lo temps de la batalla de Troya; mas açò no conté en sí veritat, car dels caudeus fon transportat e passà als grechs, segons que diu e reconta Diomedes, qui era grech.
Lo capitol segon: qui fo aquell qui trobà aquest joch.
Lo trobador de aquest joch e de la sua nouelletat fon hun philosop per nom Xerçes en lengua caldeya, o Filometor, entre ls grechs que à lo sò, entre els latins, ço és, amador de mesura e de justicia. La fama de aquest hom envers los grechs e aquells de Athenes, en tant s’esclarí, que en aprés, molts aprovats philosofs e amadors de sciencia reeberen aquest nom de lurs predecesors, pares, avis e besavis, per que ell estech de
