XI
dat de manera que pera ells, igualment que pera ls demés pobles del Nord, era una cosa quasi nova i fou acullida amb entusiasme per uns i altres, tant pel seu caracter de sana moral com per l’instructiva d’escacs, puix pels del Nord seria una cosa enterament nova un tractat d’escacs, per rudimentari que fos.
Tant pels documents ja esmentats com pels poemes dels dos jueus catalans i el de Toledo, juntament amb el Llibre dels Jocs, de Don Alfons el Savi, no queda cap dubte de que ls escacs foren cultivats, am son gran estil, a Espanya desde l segle XI al XVI, en el que en Rui Lopez escrigué i publicà sa important obra, que fou traduida abans que en cap altra nació s publiqués altra obra tecnica dels escacs original, i si sols traduccions de l’obra de Cessulis, unica que coneixien els pobles del Nord.
Així s’explica que s trobin tants manuscrits llatins i alemanys d’aquesta obra en ciutats del centre i del nord d’Europa i tants pocs a Espanya, a Franca i a Italia, i aquests en els respectius idiomes.
Després de l’invenció de l'imprempta, fòra de l'obra de Cessulis, no coneixem cap obra tecnica d’escacs, publicada fora d’Espanya, anterior a la d’Horatio Gianutio, estampada a Torí l’any 1597, quan en la nostra terra, a ultims del sigle XV, se publicaren, a Valencia l’obra de Francesc Vicenç, a Salamanca la de Lucena fill, i si bé s publicà a Roma la de Daniano, aquest era portugués (espanyol) i l'obra és en castellà i italià.
Rui Lopez publicà la seva l’any 1561 a Alcalà, i fou traduida a l'italià per Jov. Domenico Tarsia, i publicada, estampada a Venecia, l’any 1584, i serviria de pauta als autors italians que després seguiren escrivint obres originals.
