X
dicà i publicà sa obra dels escacs: però per les noticies que n donen els autors de l’obra Scriptores ordinum predicatorum, ja esmentada, se pot creure, com creuen ells, que fou als començaments del sigle XIV quan la publicà.
L’obra de Cessulis no és propriament una obra d’escacs: aquests sols hi són com a terme de comparació. L’obra de Cessulis és una obra de moral, i sota aquest punt de vista l’escrigué, com ell mateix ho demostrà manant que l’obra tingués per títol Costums dels homes i oficis dels nobles, per lo qual no té res d’estrany que no s trobin traduccions del llibre de Cessulis en castellà manuscrites, perqué poca importancia podien donar-li ls espanyols, que ja coneixien el joc fins a són més alt grau, com ho demostra l llibre de Don Alfons el Savi, escrit quasi al mateix temps que l de Cessulis, i en el que ja s’hi troben diversos problemes, que són la poesia del joc dels escacs.
A Catalunya, que, com havem demostrat en altres parts, s'hi troben els documents autentics més antics que parlen d’aquest joc, als que podem afegir-n’hi un altre trobat novament en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Cartoral de Sant Cugat del Vallès, document n.° 967, foli 326, testament del levita Raimundus, fet en XI K. Novembre de l’any XV del rey Enric (1046 de Ja nostra era), en el que s’hi llegeix: «Et ipsos escachs et latulas de osso qui ibidem sunt, remanent ad fratem meum bernardum», copiaren el manuscrit de Cessulis i el traduiren tant per son contingut moralisador com per sola curiositat i afició, dominant llavors a Catalunya tota mena de literatura; pera tenir un llibre més.
Encar que a França s’havia conegut el joc dels escacs ja en el temps de Carlo Many, l’havien descui-
