VIII
Quetif i Échard diuen que l’obra de Cessulis fou la més celebrada i llegida en els segles XIV i següents. En efecte, dificilment se trobaria actualment major nombre de manuscrits de cap altra obra d’aquell temps dels que s troben de la de Cessulis. Nosaltres ne tenim noticia de 55, repartits en diferentes ciutats d’Europa, dels quals 29 estan en llati, 9 en alemany, 8 en italià, 5 en català y 4 en francès. El més antic de data coneguda és la traducció francesa de Joan de Vigny, frare hospitalari, de l’any 1330. És probable que n’hi hagi algun en llati més antic, però no s pot determinar, puix en llur major part estan sense data, i tampoc porten el lloc on foren fets ni per qui ho foren.
De manuscrits llatins sen troben a Basilea, Burges, Brandenburg, Brusseles, Cambridge, Copenhague, Dresde, Eichstadt, Leipzig, Londres, Milà, Montpeller, Munich, Oxford, París, Praga, Roma, Tarragona, Troyes, Torí, Upsalla, Utrech, Viena, Walfenbulten i Ischia. La major part són del segle XV.
D'italians sen troben quatre en la llibreria Magliabechiana, un del segle XIV, en pergami i am miniatures, un altre també del segle XIV i en pergamí, i dos en paper, del segke XV; tres en paper en la llibreria Ricardina, i un també en paper i del segle XV, en la de Trivulzio.
Els manuscrits alemanys se troben en les llibreries de Berlin, Gotha, Heidelberg, Munich, Dresde, Nikolsbourg, Nuremberg, Viena i Walfenbulten.
Els catalans són a Barcelona, Girona, Madrit, Roma i Sant Cugat del Vallés.
Els francesos són: una traducció feta pel frare Dominic Joan Ferran en 1347; una altra de la de
